COMENTARIS DE JULI CÈSAR DE LA GUERRA DE LES GÀL·LIES
LLIBRE I
1. La Gàl·lia és dividida en tres parts: una que habiten els belgues, una altra els aquitans, la tercera els que, en la seva llengua, s'anomenen celtes i en la nostra gals. Tots aquests es diferencien entre si en llenguatge, costums i lleis. Als gals els separa dels aquitans el riu Garona, dels belgues el Marne i el Sena. Els més valents de tots són els belgues, perquè viuen molt lluny del luxe i les delicadeses de la nostra província i en estranyes ocasions hi arriben els mercaders amb coses a propòsit per a amagrir l'esperit, i per ser veïns dels germans, que habiten a l'altra banda del Rin, amb els qui fan la guerra contínuament. Aquesta és també la causa per la qual els helvecis avantatgen en valor als altres gals, perquè gairebé tots els dies s'enfronten amb els germans, ja mirant de protegir les seves pròpies fronteres, ja envaint les alienes. La part que hem dit que ocupen els gals comença amb el riu Roine i confina amb el Garona, amb l'Oceà i amb el país dels belgues; i per la banda dels secuans i dels helvecis limita al Rin, inclinant-se cap al Nord. Els belgues tenen el seu principi en els últims límits de la Gàl·lia, dilatant-se fins al Baix Rin, mirant al Septentrión i a l'Orient. L'Aquitània, entre Ponent i Nord pel riu Garona, s'estén fins a les muntanyes pirinenques i aquella part de l'Oceà Atlàntic que banya la Hispania.
2. Entre els helvecis, sense cap dubte, Orgetòrix era el més noble i el més ric. Aquest, essent cònsols Marc Messala i Marc Pisó, temptat per l'ambició de regnar, va guanyar-se a la noblesa i va persuadir el poble «per sortir de la seva pàtria amb tot el que disposàven, dient-los que els seria molt fàcil, pel fet d'avantatjar tothom en forces, senyorejar tota la Gàl·lia». Poc li va costar convèncer-los, perquè els helvecis, per la seva situació, estan tancats pertot arreu; d'una banda pel Rin, un riu molt ample i molt profund, que divideix el país Helvètic de la Germània; d'una altra per l'altíssima muntanya Jura, que el separa dels sèquans; en tercer lloc, pel llac Léman i el Roine, que parteix els termes entre la nostra província i els helvecis. A causa d'això, tenien menys llibertat per fer corredisses, i menys comoditat per a promoure la guerra contra els seus veïns; fet molt penòs per a una gent tan bel·licosa. A més que pel fet de ser nombre d'habitants tan gran, per a la reputació de les seves gestes militars i pel seu valor, els semblava un espai massa estret el de dues-centes quaranta milles de llarg per cent vuitanta d'ample.
3. Forçats per aquests motius i pel crèdit que tenia Orgetòrix, van acordar aplegar tot el necessari per a l'expedició, comprant tants ases i carros com trobessin, sembrant abastament per estar ben proveïts de blat durant el viatge, establint pau i aliança amb els pobles comarcans. A fi d'aconseguir-ho, els va semblar raonable que, per tot plegat, en tindrien prou amb un temps de dos anys i es van fixar el tercer any, per decret i força de llei, com a termini per l'inici de la seva marxa. Per gestionar tot aquest negoci varen triar el mateix Orgetòrix, qui va assumir resoldre pel seu compte els tractats amb les altres nacions; i de passada va persuadir a Castice, del poble dels sequans, fill de Catamantàledes (qui havia estat rei dels sequans durant molts anys i fou honrat pel Senat i pel Poble Romà amb el títol d'amic) que ocupés el tron que abans havia estat del seu pare; igualment, també va persuadir a Dumnòrix, dels hedus, germà de Divicíac (que en aquell temps era la primera autoritat de la seva pàtria i molt estimat pel poble) i el va casar amb una filla seva. «Li va semblar una empresa senzilla, atès que, volent ell obtenir el comandament dels helvecis, i sent aquests, sens dubte, els més poderosos de tota la Gàl·lia, amb les seves forces i exèrcits s'assegurarien la possessió dels regnes. » Convençuts del discurs, els helvecis es juramentaren entre si, esperant que, afermada la seva sobirania i unides les tres nacions, tan poderoses i fortes, podrien apoderar-se de tota la Gàl·lia.
LLIBRE I
1. La Gàl·lia és dividida en tres parts: una que habiten els belgues, una altra els aquitans, la tercera els que, en la seva llengua, s'anomenen celtes i en la nostra gals. Tots aquests es diferencien entre si en llenguatge, costums i lleis. Als gals els separa dels aquitans el riu Garona, dels belgues el Marne i el Sena. Els més valents de tots són els belgues, perquè viuen molt lluny del luxe i les delicadeses de la nostra província i en estranyes ocasions hi arriben els mercaders amb coses a propòsit per a amagrir l'esperit, i per ser veïns dels germans, que habiten a l'altra banda del Rin, amb els qui fan la guerra contínuament. Aquesta és també la causa per la qual els helvecis avantatgen en valor als altres gals, perquè gairebé tots els dies s'enfronten amb els germans, ja mirant de protegir les seves pròpies fronteres, ja envaint les alienes. La part que hem dit que ocupen els gals comença amb el riu Roine i confina amb el Garona, amb l'Oceà i amb el país dels belgues; i per la banda dels secuans i dels helvecis limita al Rin, inclinant-se cap al Nord. Els belgues tenen el seu principi en els últims límits de la Gàl·lia, dilatant-se fins al Baix Rin, mirant al Septentrión i a l'Orient. L'Aquitània, entre Ponent i Nord pel riu Garona, s'estén fins a les muntanyes pirinenques i aquella part de l'Oceà Atlàntic que banya la Hispania.
2. Entre els helvecis, sense cap dubte, Orgetòrix era el més noble i el més ric. Aquest, essent cònsols Marc Messala i Marc Pisó, temptat per l'ambició de regnar, va guanyar-se a la noblesa i va persuadir el poble «per sortir de la seva pàtria amb tot el que disposàven, dient-los que els seria molt fàcil, pel fet d'avantatjar tothom en forces, senyorejar tota la Gàl·lia». Poc li va costar convèncer-los, perquè els helvecis, per la seva situació, estan tancats pertot arreu; d'una banda pel Rin, un riu molt ample i molt profund, que divideix el país Helvètic de la Germània; d'una altra per l'altíssima muntanya Jura, que el separa dels sèquans; en tercer lloc, pel llac Léman i el Roine, que parteix els termes entre la nostra província i els helvecis. A causa d'això, tenien menys llibertat per fer corredisses, i menys comoditat per a promoure la guerra contra els seus veïns; fet molt penòs per a una gent tan bel·licosa. A més que pel fet de ser nombre d'habitants tan gran, per a la reputació de les seves gestes militars i pel seu valor, els semblava un espai massa estret el de dues-centes quaranta milles de llarg per cent vuitanta d'ample.
3. Forçats per aquests motius i pel crèdit que tenia Orgetòrix, van acordar aplegar tot el necessari per a l'expedició, comprant tants ases i carros com trobessin, sembrant abastament per estar ben proveïts de blat durant el viatge, establint pau i aliança amb els pobles comarcans. A fi d'aconseguir-ho, els va semblar raonable que, per tot plegat, en tindrien prou amb un temps de dos anys i es van fixar el tercer any, per decret i força de llei, com a termini per l'inici de la seva marxa. Per gestionar tot aquest negoci varen triar el mateix Orgetòrix, qui va assumir resoldre pel seu compte els tractats amb les altres nacions; i de passada va persuadir a Castice, del poble dels sequans, fill de Catamantàledes (qui havia estat rei dels sequans durant molts anys i fou honrat pel Senat i pel Poble Romà amb el títol d'amic) que ocupés el tron que abans havia estat del seu pare; igualment, també va persuadir a Dumnòrix, dels hedus, germà de Divicíac (que en aquell temps era la primera autoritat de la seva pàtria i molt estimat pel poble) i el va casar amb una filla seva. «Li va semblar una empresa senzilla, atès que, volent ell obtenir el comandament dels helvecis, i sent aquests, sens dubte, els més poderosos de tota la Gàl·lia, amb les seves forces i exèrcits s'assegurarien la possessió dels regnes. » Convençuts del discurs, els helvecis es juramentaren entre si, esperant que, afermada la seva sobirania i unides les tres nacions, tan poderoses i fortes, podrien apoderar-se de tota la Gàl·lia.